La nostra societat del coneixement, en l’essència de la qual hi ha la interconnexió, la participació i la creativitat, no pot quedar relegada al paper de simple espectadora d’un món en vertiginosa transformació. És un fet contrastable que les velles estructures i les seves dinàmiques de relació han esdevingut obsoletes per la seva incapacitat d’adaptar-se al ritme de les noves necessitats d’un món canviant que cerca oportunitats amb l’objectiu de millorar les condicions de vida del planeta i la seva sostenibilitat.
Milers d’idees flueixen simultàniament a la xarxa. Centenars de projectes veuen la llum alhora. Desenes de persones anònimes esdevenen herois gràcies al seu talent i la seva creativitat. Un testimoni ens obre la ment...
Les cartes obertes són declaracions d’intencions absolutament subjectives a càrrec de persones amb una implicació important de qualsevol mena en l’àmbit del coneixement i que, voluntàriament, les vulguin escriure i fer arribar a la societat.
Una universitat compatible amb les obligacions laborals i la vida familiar? Impossible. Una universitat sense moure’m de casa, sense horaris, de qualitat i que em permet progressar al meu ritme? No existeix. No ho ha fet mai cap universitat. Això és el que pensava fins que vaig conèixer la UOC.