Social Parking

Líder del projecte: Aitor Gilabert

30 | 04 | 2012 - 02:59 AM

L'excés de trànsit a les ciutats provoca una llarga llista de perjudicis coneguts sobre la salut i la qualitat de vida dels ciutadans que les habiten: contaminació ambiental i acústica, augment de l'accidentalitat, increment de la despesa energètica i econòmica, pèrdua de temps i productivitat...

Cercar aparcament té una incidència considerable en el temps que els vehicles es troben en funcionament dins el sistema viari, provocant un empitjorament dels tots indicadors esmentats anteriorment. D'acord amb diversos estudis realitzats, al voltant d'un 30% del trànsit de les ciutats és originat per conductors a la cerca d'un aparcament. Aconseguir que, mitjançant una actitud cooperativa, els ciutadans aconsegueixin reduir aquest percentatge seria amb tota seguretat un èxit en el llarg i difícil camí cap a les ciutats sostenibles. Essent plenament conscients de les dificultats que aquesta meta planteja a priori, però també de la necessitat de plantejar-hi noves propostes que aprofitin les eines del seu temps, aquest és el nostre objectiu.


Un dels principals factors que intervenen la demora en trobar aparcament és el desconeixement de la ubicació de les places lliures, fet que provoca que es circuli a l'atzar. El nostre objectiu és subministrar aquesta informació, donant sentit a les accions que realitza, en aquest moment, el conductor. Connectats en xarxa, els conductors poden enviar i rebre avisos geolocalitzats, creant una xarxa social organitzada des de dispositius d'internet mòbils en què el que marxa dona l'avís d'on ha quedat una plaça lliure als altres usuaris que estan cercant aparcament. A partir d'aquí, es pot extraure informació tan o més valuosa que la primera: les zones que, mitjançant un estudi històric, mostren més probabilitat d'oferir aparcament en una hora determinada.


Proyecto final
Resumen ejecutivo

1. Resum Executiu


1.1 Necessitat del producte
Cercar aparcament s un dels factors determinants en la saturaci, prdua de temps i perjudici ambiental que suposa l'excs de trnsit a les ciutats.

1.2 Descripci del producte
Xarxa social destinada a reduir el temps mitj emprat en trobar aparcament a les ciutats. Es basa en un sistema col.laboratiu entre els seus usuaris, els quals es donen avisos geolocalitzats quan alliberen una plaa d'aparcament. Un sistema de normes, el seguiment de les quals s comprovable tcnicament, regir el seu comportament.

1.3 Mercat a qu va dirigit
El mercat el formen els conductors de ciutat que disposen un dispositiu d'internet mbil. En el cas espanyol, el 80% de la seva poblaci es concentra a les ciutats. A principis d'any, a l'estat hi havien 56.224.683 lnies mbils (1,2 lnies per habitant), i el 51% del usuaris a Espanya tenien un smartphone, augmentant en ms d'un 10% respecte 2011. D'acord amb la tendncia existent, es preveu encara un creixement molt important d'aquests percentatges en els propers anys. El 2013 els usuaris d'internet mbil superaran l'accs a internet des de PC.

1.4 Model de negoci
Amb participaci pblica. Els ingressos es generaran a travs de la publicitat. Si aquesta xarxa social demostra la seva viabilitat, donat el seu enorme mercat potencial, s'obrir a grans possibilitats de negoci. Al 2011, mentre que la publicitat a Espanya decreix a causa de la crisi, la publicitat online augmenta un 12%, creixement liderat per la publicitat en dispositius mbils. Es preveu que a finals de 2012 els ingressos de la publicitat online hagin superat els ingressos de la impresa.

1.5 La competncia
Existeixen diverses aplicacions dedicades a monitoritzar places d'aparcament de pagament. No existeix,encara, una aplicaci d'internet mbil que hagi abordat amb xit el problema de l'aparcament amb les places gratutes del carrer a les ciutats. Aquesta xarxa social aporta unes normes amb les quals es pot fer un seguiment del comportament cooperatiu dels seus usuaris d'una manera tcnica i objectiva, aix com una srie de respostes efectives a les diverses situacions possibles dins la ciutat. Aix la diferencia dels seus antecessors i n'augmenta les possibilitats d'xit.

1.6 L'equip i la inversi inicial
L'equip pel desenvolupament ser de 8 persones a temps complet i 3 a temps parcial. La inversi total necessria, incloent infraestructura informtica i d'oficina s de 280.000 en


Proyecto

uoc_social_parking.pdf
Anteproyecto
Recursos

L'empresa girar al voltant de dos eixos principals:

-L'equip de desenvolupament tecnolgic, integrat per cinc persones, i dividit en dos subgrups: el que desenvolupa l'aplicaci mbil (2), i el que s'encarrega de la gesti de dades(3). Aquest equip constar d'un director, que en coordinar totes les seves tasques.

-L'equip de mrqueting, integrat per dues persones, encarregat del pla de mrqueting, i que ha de dur a terme la important tasca a realitzar en l'estratgia de comunicaci, publicitat i imatge

El director executiu coordinar totes les tasques de l'empresa i ser l'encarregat de la seva estratgia. El disseny grfic de la interfcie, de la web, i imatge corporativa el dur a terme una empresa associada contractada externament, i l'assessorament legal i financer ser contractat a temps parcial.

Pel que a les despeses en recursos materials, s'ha de comptabilitzar el lloguer i les despeses d'oficina, l'allotjament sel servidor i el material informtic.


Proposta d'implementació

Fase 1 (mes 1):
- Creaci de l'equip embri
- Estudi de les necessitats estratgiques per al desenvolupament de l'aplicaci
- Contacte i acord de collaboraci amb empresa amb experincia en el desenvolupament d'aplicacions amb tecnologia de geolocalitzaci GPS per terminals d'internet mbil.

Fase 2 ( mesos 1-3):
- Desenvolupament dels algoritmes com a traducci de les normes de la xarxa
- Desenvolupament de l'aplicaci pilot
- Creaci de la imatge corporativa, lloc web, vdeos explicatius i promocionals
- Contacte amb l'administraci pblica. En el seu defecte, amb inversors privats.

Fase 3 (3-9 mesos):
- Establiment a l'oficina
- Contractaci de l'equip hum.
- Desenvolupament de l'aplicaci en terminal per les 2 plataformes iOS i Android
- Muntatge en el servidor del centre de gesti de dades.
- Elaboraci de l'estratgia de mrqueting i difusi

Fase 4 (9-10mesos):
- Proves de camp, testeig de resultats
- Correccions i millores.

Fase 5 (10-12 mesos)
- Allotjament de l'aplicaci per la seva descrrega en espera a les botigues Apple i Android
- Campanya de publicitat i promoci de descrregues
- Inici de l'activitat a les xarxes socials

Fase 6 ( en el moment d'assolir una massa crtica d'usuaris)
- Posada en funcionament de la xarxa social
- Campanya de difusi d'aquesta posada en funcionament.


Aplicaciones

La xarxa tindr com a principal font d'ingressos la publicitat, la qual es desenvolupar en dues vessants:

-L'esponsoritzaci.
Aquest mercat ser format per grans empreses que vulguin associar la seva imatge a la de la xarxa. Aquesta publicitat es mostrar en el moments d'obrir i tancar l'aplicaci, aix com tamb en els actes, reportatges o aparicions pbliques de la xarxa social.

-La publicitat lligada a la navegaci.
Existeixen una srie d'activitats comercials lligades especficament a l's de l'autombil. Aquestes empreses realitzaran petites aportacions a canvi de trobar-se geolocalitzades en forma d'anunci per als usuaris de la xarxa. Dins aquest apartat s'hi inclourien, entre d'altres, els aparcaments de pagament, les estacions de servei, els centres comercials, els establiments de menjar per emportar...

La vocaci central d'aquesta aplicaci s esdevenir una eina d'utilitat pblica, que contribueixi a la millora de la qualitat de vida a les ciutats. Considerem, a ms, que donat que la participaci i actuaci responsable dels ciutadans s l'eix central d'aquest projecte, all ms lgic s que la xarxa reverteixi l'xit collectiu de la seva implantaci sobre els mateixos ciutadans. Per aquest motiu, els beneficis econmics que es derivin d'aquesta xarxa es dedicaran a accions concretes per la millora ambiental a les ciutats, tancant aix un cercle cooperatiu que parteix i retorna del ciutad. Aquest sistema contribuir a incrementar la identificaci dels usuaris amb la xarxa, augmentant significativament les seves possibilitats d'xit.

Per aquest motiu, creiem que es determinant la participaci pblica, municipal i supramunicipal, per posar en moviment aquest mecanisme mitjanant la inversi inicial, la qual ha de ser retornada, amb escreix, a la ciutat un cop la xarxa demostri la seva viabilitat. L'administraci, a ms, posseeix informaci de qualitat (trnsit, fluxos, punts i moments conflictius, ubicacions de les places, etc.) de gran utilitat per la xarxa i que en millorarien el seu rendiment.


Anàlisi d'Actors

-Usuaris:

Sn l'nima del sistema. s cabdal la seva collaboraci i implicaci. S'ha d'aconseguir estendre en aquests el sentiment de pertanyena al collectiu, fins al punt que un segment d'aquests s'impliquin en les tasques de millora i perfeccionament del sistema, especialment en les seves normes, fet que els permetr auto regular-se. Per a aconseguir aquesta implicaci, per, s necessari que Social Parking sigui capa d'aportar-los beneficis de d'un principi.

-Administraci municipal:

S'ha d'establir una relaci simbitica amb els agents de la ciutat, unificant esforos per tal d'implicar l'Ajuntament, prioritzant l'xit de la xarxa com a fet social des d'un inici, davant de l'obtenci de beneficis econmics immediats. El model s'ha de demostrar viable i ha d'esdevenir un benefici constatable pels ciutadans. L'administraci disposa d'informaci i s un pont directe tant amb els ciutadans com amb altres factors implicats en la idea (aparcaments privats, gesti del trnsit, ubicaci de zones verdes i blaves....). A ms, una associaci mixta pblica-privada permetria campanyes de difusi molt ms efectives, ja que l'administraci pblica disposa d'altaveus molt ms potents que qualsevol start-up.

-Empresa associada amb experincia en la localitzaci GPS:

L'associaci amb aquesta permetria externalitzar tasques, minimitzar despeses inicials i garantir una actualitzaci tecnolgica constant dins del sector. Permetria tamb aprofundir amb major facilitat en la investigaci de la possibilitat de dotar els navegadors GPS tradicionals de la funci de cerca d'aparcament.

-Equip de Social Parking:

Ha de saber gestionar la relaci amb cadascun dels agents implicats. s fonamental que distribueixi de manera efectiva les tasques entre cadascun d'aquests actors, aix com tamb que estableixi els mecanismes de control que li permetin realitzar un correcte seguiment del desenvolupament de la xarxa. El nucli central d'aquest treball ser realitzat pels departaments de bases de dades, comunicaci i direcci.


Videos

Video on es mostra, esquemticament, el funcionament i les possibilitats de l'aplicaci.



TAGS: aparcament xarxa social embussos contaminació temps

Comentaris
#
Deixa un comentari
Vots finals
3
Marta Bordas
3 vots
Paco Gonzalez
0 vots
Albert Arias
0 vots
Vots finals fase 2
485
Vots Finals Fase 1
1262
Contacte