cat | esp | eng
Destacats

Satish Kumar: No hi ha futur sense espiritualitat

És un activista incansable, que recorre el món parlant a favor de la sostenibilitat i del compromís amb l’entorn. Però, en comptes de pintar un retrat catastrofista del futur que ens espera, Satish Kumar veu en el canvi climàtic i en la crisi econòmica un repte positiu i un moment magnífic per canviar les coses i redissenyar la nostra societat materialista. Editor de la prestigiosa revista Resurgence, fundador de l’Schumacher College (Devon, Gran Bretanya), autor de diversos llibres que promouen la no-violència i la filosofia holística, Kumar inspira un gran nombre de moviments ecologistes, espirituals i educatius. “Terra, ànima i societat” va ser el títol de la conferència magistral que va pronunciar en el primer Congrés sobre EcoUniversitat organitzat per la UOC l’octubre del 2009.

Com és la seva visió de l’ecologia?

Eco en grec significa llar. El planeta és la nostra llar i aquesta llar, un lloc on tot està interrelacionat. Logos significa coneixement, és a dir, coneixement del planeta, de la nostra llar, i economia ve de knosos, gestió. La gestió de la nostra llar. A les universitats actuals s’ensenya economia però no ecologia profunda. Però, com pots gestionar casa teva si no la coneixes de debò? No s’ensenya perquè no es coneix ni s’entén. La nostra cultura és individualista. “El meu cotxe, la meva casa, la meva...”, fins i tot a la universitat t’ensenyen a interessar-te només en el teu propi èxit personal, en comptes de fer-ho en allò universal.

Potser cal un canvi de consciència.

Tenim un punt de vista molt egocèntric. Pensem en la naturalesa en un sentit utilitari: si ens pot ser útil o servir-nos als éssers humans. Si passem de l’egocentrisme a un altre punt de vista centrat en l’ecologia –ecocentrisme–, farem un petit gran pas per a la humanitat. És passar de C a A, un quantum leap (salt de quàntum). Sembla senzill però suposaria un gran canvi. Ens han rentat el cervell. Comença a l’escola primària, després a la secundària, a la universitat, a la feina... Hi ha un punt de vista cartesià. Com deia Descartes: “Penso, per tant existeixo. Penso, per tant sóc”.

El món occidental travessa la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial.

És una “bona crisi” encara que sembli una paradoxa. És un moment en què podem parar, reflexionar i redissenyar la nostra societat. Buscar estratègies per moderar el creixement econòmic i el consum, com a condició sine qua non per reduir les emissions de CO2. La recessió i l’escalfament global fan que economia i ecologia conflueixin i també que els estadistes hagin de pensar una mica més. Per exemple, es van reunir a Copenhaguen (en la Cimera del Clima de l’ONU de desembre) per veure com es pot plantejar el futur i molts presidents van convidar economistes de l’Índia. Vandana Shiva, per exemple, assessora Nicolas Sarkozy; fins i tot Zapatero té assessors indis, ja que ells tenen un punt de vista més holístic. Els europeus es mouen amb un sol peu i els indis, amb els dos: ecologia i economia.

Cap a on anem i com veu el futur?

Sóc optimista, però no n’hi ha prou només amb l’esperança. Cal passar a l’acció. Hem de dur un estil de vida diferent, reduir el nostre consum d’energies fòssils, per no dependre tant del petroli. Cal consumir aliments produïts localment i potenciar l’economia local i els petits comerciants. Avui en dia vas a un supermercat i el menjar és de tot arreu. Transportar-lo des d’Àfrica fins a Espanya suposa una despesa energètica que es pot evitar consumint productes locals. Evidentment, sóc antiglobalització...

Hi ha qui creu que les multinacionals han portat riquesa als països del Tercer Món.

Cada dia hi ha més pobres a l’Índia. Els diners de les multinacionals no repercuteix en el poder adquisitiu dels pobres locals. Fa més de cinquanta anys que les multinacionals hi operen i continua augmentant el nombre de persones per sota del llindar de la pobresa. Només se’n beneficien els rics, que cada vegada són més rics. A més, produir béns de consum a l’Índia per després transportar-los a Europa i els Estats Units l’única cosa que fa és incrementar l’escalfament del planeta. Cal reduir el transport de béns. La principal causa de l’escalfament global és el comerç global, perquè encara depenem de carburants fòssils.

Proposa tornar a mesures econòmiques proteccionistes?

Prefereixo fer servir el terme economia local, és més positiu i més sostenible. Prefereixo que es moguin les persones que no que es moguin els béns de consum. Les persones vénen a Europa buscant feina i, al final, s’estableixen en el lloc on treballen.

Barack Obama mereixia el Nobel de la Pau?

Sé que el guardó va sorprendre molta gent, ja que Obama no feia ni deu mesos que era president. Però a mi em sembla molt bé, perquè així la pròxima vegada que hagi de prendre una decisió s’ho pensarà dues vegades: una com a president dels Estats Units i l’altra com a Nobel de la Pau. El premi el farà ser més conscient del paper que ha de tenir en pro de la pau.

Vostè és deixeble de Mahatma Gandhi?

Sí, em considero el seu deixeble i si Gandhi fos viu seria contrari al comerç global. Donaria suport als artesans, als agricultors i als petits productors locals. Gandhi va dir dues coses importants: No a la producció en massa i sí a la producció per les masses, i “Sé el canvi que vols veure al món”, és a dir, actua, participa. Tots hem de ser líders dels petits canvis, és a dir, del granet de sorra que podem aportar cadascun. Tenim un gran potencial i cal destapar-lo.

És una visió molt espiritual, ¿no creu que per als occidentals és un concepte massa abstracte?

Totes les relacions estan basades en l’espiritualitat. La paraula esperit ve de respirar. Tots respirem el mateix aire, la humanitat, els animals, els arbres... Així, doncs, tots ens relacionem a través de la respiració. Som ecologistes per amor a la naturalesa i a les persones, no per por. Les persones materialistes treballen a partir de la por, por a perdre les seves possessions materials. Però, si ets espiritual, la teva visió és que tot pertany a tothom, no posseeixes res. Com pots posseir la naturalesa, un riu, un arbre, la Terra? Nosaltres pertanyem a la Terra, no la Terra a nosaltres. Aquesta és l’essència de l’espiritualitat. A Occident vivim en una societat materialista que no té espiritualitat i no hi ha futur sense espiritualitat.

Hi ha molts moviments que critiquen el capitalisme salvatge i aposten per estils de vida més tradicionals o lents. ¿Creu que anem per bon camí?

Crec que anem en la direcció correcta. S’estan fent moltes coses en els països occidentals. Cada dia es recicla més, hi ha més ciutats que tenen carrils bici, que promocionen el menjar orgànic, els moviments de slow food, els consumidors tornen a comprar als mercats tradicionals de menjar... En el futur hem d’anar cap a una economia més solidària i, per a això, necessitem tres coses: imaginació, creativitat i ingenuïtat. Aquesta crisi és una bona oportunitat per redissenyar el nostre sistema econòmic. Ens ha de servir per fomentar la creativitat i la imaginació per poder construir una societat millor. Així doncs, deixem de mirar enrere; hem de mirar cap endavant, cap a un futur en què ciència i espiritualitat caminin juntes, de bracet. Einstein va dir que la ciència sense espiritualitat és cega, i l’espiritualitat sense ciència, coixa. Els països orientals són coixos i els occidentals, cecs. Per separat anem tots a l’abisme, però si treballem tots junts ho podem aconseguir.

Per Gloria Zorrilla
Imatges David Campos

Comentaris

#

Envia un comentari

Nom (Obligatori) eMail (No serà publicat) Comentari
Universitat Oberta de Catalunya | www.uoc.edu | Contacte