cat | esp | eng
Destacats

Mihaela Nedelcu: Les TIC serveixen per integrar

Mihaela Nedelcu, llicenciada en Matemàtiques i doctora en Sociologia, és professora i responsable de recerca de l’Institut de Sociologia de la Universitat de Neuchâtel (Suïssa) i autora de diversos estudis sociològics sobre l’impacte de les noves tecnologies en els processos migratoris. Nascuda a Craiova (Romania) el 1969, és professora visitant de l’institut de recerca de la UOC, IN3.

Vostè ha estudiat de quina manera els emigrants romanesos que hi ha repartits pel món utilitzen les noves tecnologies i es relacionen
entre ells i amb el seu país d’origen gràcies a internet. Com descriuria aquest nou emigrant?

Em vaig interessar per la immigració romanesa altament qualificada, en concret pels informàtics que vivien al Canadà a finals dels anys noranta, quan les tecnologies eren només accessibles pera una elit. Una gran part de les persones que marxaven preparaven el viatge amb la informació que havien obtingut d’internet i de fòrums de discussió en què compartien experiències els que havien marxat abans.

Com ha afectat internet la vida de les persones que han abandonat el seu país?

Vam veure que internet transformava l’experiència de l’emigrant, perquè li facilitava el procés. Quan arribava al país de destinació, estava al corrent de totes les formalitats que haviade dur a terme. Tenia una informació de qualitat i havia fet els primers passos per integrar-se. Internet ha esdevingut una eina d’aclimatació a distància i també un mitjà que facilita la integració al mercat laboral, el coneixement de les institucions, dels drets, de les possibilitats i dificultats que trobaran.

Les noves tecnologies faciliten l’emigració, però també la transformen?

Del tot. La sociologia de principis del segle XX havia estudiat el cas dels polonesos a Amèrica del Nord i com les cartes que enviaven al seu país mostraven els canvis que experimentaven. El que ha canviat significativament és sobretot la continuïtat i la instantaneïtat.

Quins canvis comporta en la vida d’aquestes persones?

El migrant d’avui viu en connexió permanent amb diversos llocs. Està pendent del que passa en el país d’origen i en contacte constant amb els seus familiars i amics. I, alhora, està també connectat amb el món i informat del que passa al lloc on viu i més enllà, s’assabenta de noves oportunitats de treball, etcètera. Alguna cosa significativa ha canviat en la forma de projectar-se cap al món. Molts es plantegen la mobilitat com una forma de vida, amb una concepció de l’espai diferent. Abans la socialització es produïa al si de la família, de l’escola o de certes institucions ancorades a un territori concret. Ara, cada vegada més, l’emigrant té referents múltiples, incorpora formes de vida de diferents llocs. Per exemple, una nena petita i la seva àvia: una viu a Toronto i l’altra a Bucarest. Doncs estan en contacte diari, i l’àvia controla com fa els deures. És interessant veure com, en els intercanvis entre el migrant i el no migrant, l’univers del no migrant també canvia. S’arriba a projectar al món d’una manera diferent.

Quines possibilitats ofereixen les TIC?

Les noves tecnologies s’utilitzen per trobar feina, per informar-se, però també per reforçar la participació ciutadana. Un grup de científics romanesos que viuen dispersos pel món va crear una xarxa, anomenada Ad-Astra, que va esdevenir una àgora extremament important tant per als científics que vivien al país com per als que eren a l’estranger. Han fet una reflexió comuna i han arribat a proposar mesures per transformar el sistema d’ensenyament i d’investigació a Romania; fa poc han creat una ONG. Han aconseguit crear un moviment de canvi: alguns dels membres han estat convidats a formar part d’un grup de treball del president del país i el gener passat, un membre de la comissió va ser nomenat ministre d’Ensenyament. Internet pot ser un mitjà d’acció i transformació transnacional.

Estar en contacte permanent amb la societat d’origen pot dificultar també el procés d’integració de l’individu.

El que he observat en el meu estudi, que insisteixo, és sobre migrants qualificats, és que els vincles amb els països d’origen no són contradictoris amb la integració, i en l’estudi que actualment dirigeixo a Suïssa constato el mateix: el transnacionalisme es complementa amb la integració. Tot sovint, ells són els emigrants més integrats. En la literatura sobre l’emigració, s’acostumen a contraposar els dos conceptes, però sovint són complementaris. Les noves tecnologies serveixen per integrar. Per contra, això amaga una altra qüestió sobre les polítiques d’integració que s’apliquen: es té molt poca consciència de la multiplicitat de pertinences dels emigrants. Cal reflexionar sobre els horitzons socials dels emigrants.

Quins reptes planteja, per a les societats d’acollida, l’existència d’una part de ciutadans que tenen aquesta capacitat per “ser” a diversos llocs al mateix temps?

Cal deixar de veure la integració com un procés d’homogenització. Es pot parlar d’integració a diferents nivells. Culturalment, penso que la integració ha de tenir en compte la multiplicitat de pertinences de l’individu. Deu anys després d’haver fet el meu estudi, es pot parlar d’una democratització de les noves tecnologies. Ara, les persones menys qualificades tenen accés a un telèfon mòbil, a internet, a una connexió… Per tant, les noves tecnologies poden servir per integrar els emigrants en situació desfavorable. Les societats d’acollida han de reflexionar sobre les necessitats d’informar-se que tenen els emigrants. La recerca hauria de servir de base per concebre noves polítiques. Estaria bé que hi hagués una millor coordinació entre el món polític i el món científic per començar a reflexionar-hi.

I per al seu país d’origen, què implica l’existència d’una massa social que exerceix el seu dret a la ciutadania a distància?

Les societats d’origen són més conscients dels beneficis que poden rebre dels ciutadans que viuen a l’estranger i dels vincles que mantenen. Els països d’origen estan particularment interessats en les transferències de diners, que contribueixen de forma directa a millorar la qualitat de vida dels membres dela família i, indirectament, de la col·lectivitat. Es generen petits negocis locals, alguns creen lobbies de política internacional… Els romanesos dels Estats Units es van mobilitzar per defensar la integració de Romania a l’OTAN. La Global Nation Politics és una mena de política global que no té en compte l’existència de fronteres i que, en canvi, és molt conscient que hi ha connacionals repartits pel món. En els països d’acollida es produeix el contrari, una política de tancament.

Cap a quin tipus de societat avancem, doncs?

Estem en un procés de transformació en què es produeix el que s’anomena global-localització de la vida social, un tipus de cosmopolitisme banal. Global i local s’articulen en la mateixa realitat. Estic convençuda que amb els nous hàbits transnacionals, amb aquesta socialització més enllà de les fronteres, estem en un procés d’interpenetració entre global i local que altres autors han descrit com desnacionalització. La mobilitat ofereix, potser, una lectura més pertinent de la societat. En el passat teníem una estructura social fixa que equivalia a l’estat-nació. Amb les transformacions actuals, aquesta concepció està obsoleta perquè tota la societat no està confinada dins dels límits tradicionals. El que planteja problemes és la política. Malgrat la societat i tots els canvis que avui s’observen, els mecanismes de regulació segueixen sent principalment nacionals. És una situació extremament delicada i que explica molts dels conflictes que avui es manifesten en la gestió de les migracions internacionals.

Les noves tecnologies ens igualen o, contràriament, accentuen les diferències?

Sí, és una bona pregunta. Efectivament, les tecnologies de la informació i de la comunicació donen accés a molts recursos, però sempre hi ha exclosos. No és només una qüestió de formació i d’educació, també d’equipament tecnològic. Però les TIC, cada vegada més, són accessibles per a tothom, no només per a una elit.

Per Gabriel Pernau

Ad Astra–An Online Project for the Romanian Scientific Community www.ad-astra.ro
Web de Michaela Nedelcu à UniNE (Université de Neuchâtel) www2.unine.ch/Jahia/site/socio/op/edit/pid/13795
Mihaela Nedelcu: "Du brain drain à l’ediaspora: vers une nouvelleculture du lien à l’ère du numérique" ticetsociete.revues.org/675
Posts relacionats
Benvinguts a 'En moviment'.
Brenda Gourley, nedant a contracorrent.
Jo sóc UOC.
Hi ha vida abans de la mort.
Bruce Bimber: Les noves tecnologies canviaran el món.
Web Oberta de la Setmana: Gallica.
Web Oberta de la Setmana: OCW Consortium.

Comentaris

#

Envia un comentari

Nom (Obligatori) eMail (No serà publicat) Comentari
Universitat Oberta de Catalunya | www.uoc.edu | Contacte