cat | esp | eng
Destacats

Mitchell Baker: És perillós que grans corporacions privades controlin part del web

Qui controla el web? Aquesta pregunta va motivar que al final dels anys noranta unes quantes persones es posessin a treballar perquè la xarxa fos més dels ciutadans i menys d’unes quantes empreses privades. Com a resultat d’aquesta tasca va néixer el navegador Firefox, un dels grans èxits dels defensors del programari lliure. Mitchell Baker, presidenta de la Corporació Mozilla i creadora de Firefox —i que va visitar Barcelona el 19 d’abril per assistir a la presentació a Barcelona del Mozilla 4 al Wikilounge, una trobada organitzada per Mozilla.cat amb el suport de la UOC—, reflexiona en aquesta entrevista sobre l’evolució del web i el paper que hi té la seva empresa.

Des del 1998, quan va començar el projecte Firefox, fins a avui han canviat moltes coses, tot i que tan sols han passat tretze anys.

Si, és increïble. El 1998 des de dins de Netscape es va començar a treballar en el projecte de Firefox, fins que el 2003 dotze persones vam crear la Fundació Mozilla. Des de llavors la progressió ha estat realment sorprenent. Aquells pioners ja crèiem que el web seria una part integral de les nostres vides, però no podíem ni imaginar com de ràpid aniria tot plegat. A meitat dels anys noranta la tecnologia era tan sols per a unes quantes persones, eren temes molt tècnics difícils d’entendre. Però ja era clar que la xarxa havia de ser oberta, pública, un recurs compartit comú mitjançant productes lliures i tecnologies obertes. Així, doncs, va néixer la idea de programari lliure (open-source), que implica que és un programari que qualsevol de nosaltres pot fer servir. Per això Mozilla el fa accessible a tothom mitjançant la distribució del codi font. Vam començar fent-ho amb un petit nucli de tècnics, però amb el pas dels anys s’hi han implicat desenes de milers de persones de tot el món.

Esperàveu aquesta allau de col·laboradors?

Jo coneixia petits grups de persones que col·laboraven amb nosaltres i que entenien aquest sentit públic del web, com una comunitat extraordinàriament activa que hi ha a Polònia des de 1999, però no podíem imaginar de cap manera la magnitud ni l’impacte actuals. Hi ha 450 milions de persones que utilitzen Firefox. És increïble!

S’ha convertit en un projecte enorme.


Sí, i és molt gratificant, tot i que evidentment la majoria dels usuaris no volen estar implicats en la construcció del codi font.

Però els que s’hi impliquen ho fan altruistament.

Creuen en el projecte i confien en nosaltres per la manera com operem. Perquè no som perfectes: de vegades, quan prenem una decisió, alguns grups locals ens mostren el seu descontentament i ens fan adonar que potser hem fet un error i que l’hem de solucionar.

La política del codi obert que defenseu és a l’inrevés de la fórmula de la Coca-Cola.

Exacte. En el nostre cas és una opció voluntària. Alguns models de negoci tenen el codi secret i no és disponible, però en el camp del programari el codi secret és cada cop menys important i el que realment importa és el nombre de connexions de què es disposa i amb les quals es treballa.

Treball en xarxa.

Exacte. Internet va ser fonamentalment dissenyat perquè no necessitis ser un fabricant, un negoci o un país determinat per a connectar-s’hi, sinó que des de qualsevol ordinador t’hi pots afegir quan vulguis. No està centralitzada i no para de créixer. Al principi no hi havia cap mena de veu ni cap programa com Skype, per exemple, però quan algú va somiar en Skype no van haver de preguntar si ho podien fer. Ho feien!

És com un nadó que a mesura que creix aprèn a fer coses noves.

Exacte! I tenim vídeos gràcies a YouTube. I ningú no va haver de preguntar si es podia fer. Senzillament, funciona.

A la xarxa es pot trobar parella i tot...

Si! Perquè el que internet permet, i la tecnologia oberta ha construït, és el creixement d’aquest nadó a què et referies. Un nadó que un dia aprèn a parlar, a caminar, etc. La gent pot experimentar les seves idees sense haver de demanar permís a cap mena d’autoritat ni haver-la de convèncer, ni haver de crear un negoci. Senzillament ho has d’intentar i fer alguna cosa que sigui disponible, que estigui a l’abast de tothom. Així, d’una banda, tenim gent amb idees noves que les porten a terme a la xarxa i que ens les ofereixen, i, de l’altra, uns ciutadans que tenen accés a tot això i que ho poden utilitzar si els agrada. I tot sense filtres.

En aquesta batalla per un web obert i públic, en quin estadi ens trobem?


Encara som a l’inici! En la primera fase (abans de la fase dels mòbils), tot era al web, hi podies trobar qualsevol cosa, perquè era una plataforma per a tothom. Però des de fa un parell d’anys, això ha canviat amb l’arribada de les plataformes dels mòbils, que són tancades. Per això, un dels grans projectes de Mozilla és obrir-les.

Mozilla és una organització global sense finalitat de lucre, però en canvi el seu principal contribuïdor és una multinacional com Google, empresa que els darrers anys ha posat al mercat el navegador Google Chrome, competidor de Firefox. Tot plegat, no és una mica estrany?


Molta gent es pensa que Google hi fa una contribució, com si fos la seva quota de caritat, i no és així. Per a ells és una decisió empresarial i per a nosaltres és un soci molt bo. Tot i això, penso que probablement és el moment que a Mozilla intentem diversificar els nostres ingressos. De totes maneres, cal dir que Google manté relació amb quasi tothom que està a la xarxa. Algú pot pensar que Google Chrome ens podria ensorrar, però Google també ho podria fer amb altres aplicacions similars i no ho fa. Senzillament, és el seu model de negoci i, en la mesura que el nostre producte continuï agradant a la gent, ells continuaran interessant-se per nosaltres. El contrari seria una decisió de negocis inusual.

Google Chrome va guanyant posicions en el mercat a costa d’Explorer, mentre que Firefox es manté igual, en una posició intermèdia. Es parla molt de la «guerra dels navegadors». La pugna és tan gran com es diu?


Depèn del sentit que donem a la paraula guerra. Ningú no es mor; així, doncs, és una guerra que tan sols té lloc en el mercat del qual formem part. Ara els navegadors són molt més competitius —nosaltres els primers— que als anys noranta, i això és bo perquè ens fa ser millors. D’altra banda, hem aconseguit demostrar una cosa que la gent es pensava que era impossible quan Microsoft tenia un gran control sobre el sistema: que el navegador pot ser diferent i que els consumidors són prou intel·ligents per a entendre-ho. Els navegadors són un dels punts de control del web; per això vam construir Firefox, perquè creiem que és perillós que unes quantes grans corporacions privades controlin una part important del web.

Un web obert, per als ciutadans i lluny del control de les grans corporacions no deixa de tenir un rerefons polític.

Sí, des del moment que volem un enfortiment del paper del ciutadà i una societat civil que tingui bona salut.

I heu observat respostes diferents als Estats Units i a Europa en la recepció d’un plantejament ciutadà com el vostre?

Sí, la resposta és diferent. Europa és molt més receptiva que els Estats Units. A Europa sembla que tenen més sentit aspectes com la consciència del benefici públic i social o la relació de la tecnologia amb la societat. Als Estats Units, en canvi, quan parles amb la gent necessites més temps perquè has d’explicar-los què significa el que fem.

El 2005 la revista Time Magazine la va situar en la llista anual que elabora de les cent persones més influents del món. Què va pensar quan ho va veure?


El primer que vaig pensar va ser que Mozilla havia aconseguit una cosa impossible. Però també sabia que, tot i que allà hi havia el meu nom, Mozilla és una realitat gràcies a molta gent a la qual jo representava en aquella llista. Cal tenir present que ha estat una feina molt dura. Pensa que, anys enrere, Microsoft, gràcies a Windows, controlava el 97% de la distribució mundial. En aquell context era impossible aconseguir el nostre objectiu. Era una bogeria!

En aquella llista també hi havia Bill Gates (Microsoft), Larry Page (Google) o Marc Zuckerberg (Facebook). Tot plegat ens recorda la importància d’internet en les nostres vides.


Exacte. La gent d’aquestes llistes són persones que en molts casos han dissenyat i construït el que hi ha a la xarxa i que, per tant, són influents. I és que internet és tan excitant! Però al mateix temps és potencialment molt terrorífica. A la xarxa hi ha moltes dades nostres, el que ens agrada, etc., i els que tenen aquestes dades ens poden manipular molt fàcilment. Per tant, dins la xarxa, Mozilla és una iniciativa molt positiva que hem construït conjuntament amb les comunitats repartides per tot el món.

Entrevista i fotografies realitzades per Jordi Rovira

Web de la Fundació Mozilla

Bloc de Mitchell Baker
Web de Firefox
Fundació Mozilla Web Oberta

Comentaris

#

Envia un comentari

Nom (Obligatori) eMail (No serà publicat) Comentari
Universitat Oberta de Catalunya | www.uoc.edu | Contacte