cat | esp | eng
Destacats

David Picó: hem anat de la comunitat a la xarxa; ara el que volem és anar de la xarxa a la comunitat

L'educador social David Picó (1973) dinamitza la web desdelamina.net, una plataforma 2.0 d'entitats i veïns del barri de La Mina. En les seves paraules, aquest projecte és "una finestra totalment oberta" on tothom està convidat a participar. En aquesta entrevista, ens diu coses molt interessants sobre alfabetització "digital i analògica", ens explica la història de la plataforma a internet i ens ofereix el seu punt de vista sobre estigmatització i identitat comunitària.

Com definiries desdelamina.net?

Es tracta d'un projecte comunitari de transformació social, que utilitza les TIC com a mitjà. La idea va ser crear també un canal de comunicació entre els diferents elements que hi ha presents al barri. És un projecte, al menys al seu origen, bàsicament educatiu, d'educació social. Com a tal, desdelamina.net el que vol és crear una xarxa, on la gent que treballa i viu molt intensament el barri pugui rebre i donar informació així com comunicar-se amb els veïns. Una xarxa on la gent de fora del barri pugui tenir una visió més acurada de la seva realitat. Aquesta seria una primera definició. Però també podríem dir que és un projecte suficientment obert per poder fer una mica el que volem. Ara mateix, desdelamina.net és un portal web però ha anat evolucionant i pot continuar fent-ho. El fet de no saber en què cristal·litzarà ens agrada molt. Segurament, si s’hagués generat ara seria un “Taulell RSS”, un indexador de fons. Com a bons educadors socials que som, el que pensem és que un projecte ha de créixer i anar evolucionant. Per això hem d'acompanyar-lo. Actualment, un dels temes que més ens agrada treballar és desdelamina.tv, una mena de secció o mini projecte, incorporat a desdelamina.net. Tampoc tenim molt clar de què és tracta exactament, però el contingut audiovisual és molt potent. Vam anomenar-lo així i després vam passar un temps pensant a veure què podíem fer amb aquest espai. Vam pensar que es podien penjar videocròniques, que són vídeos gravats amb una càmera digital qualsevol. També hem fet emissions en streaming. Estem fent entrevistes als veïns del barri. En realitat, portem tres editades i sis gravades. És a dir, no sabem en què esdevindrà desdelamina.tv. No portem ni un any encara. Vam començar el setembre de l'any passat a mirar-ho i al gener, més o menys, vam començar amb el primer full de ruta. És tracta d'un projecte que no té projecte.




Vau rebre suport extern per dur a terme la iniciativa?


Desdelamina.net és un projecte del “Grupo Unión”, una entitat que porta més de 30 anys al barri treballant en educació social. Es tracta d'una entitat que va entendre que tot el món TIC, aquestes noves possibilitats i eines són interessants, són uns elements més a treballar, un terreny nou de joc on l’educació social ha de participar, perquè sinó ho faran uns altres d’una altra manera. S'han de presentar projectes que entenguin com funciona la xarxa i comencin a aplicar-ho al món normal o analògic de l'educació social. L'entitat, el “Grupo Unión”, gestionava diferents projectes dins del barri: uns centres oberts, l'aula, una web, una unitat d'escolarització compartida, un maternoinfantil, entre d'altres. El 1999, l'entitat comença a gestionar un Punt Omnia, que és un projecte de la Generalitat. Arran de les col·laboracions de Punt Omnia amb altres projectes, al 2003 es decideix que desdelamina.net ha de néixer. Es demanen les subvencions i les inversions necessàries per contractar l'equip educatiu i algunes col·laboracions externes.

La identitat del barri està aconseguint resemantizar-se amb la vostra iniciativa?

La imatge del barri és complexa, sobretot per com ho viu la gent. Sí que hi ha hagut un orgull minero de pertinença al barri que actualment s'està diluint. Hi ha molta gent que s'estima el barri, que treballa per millorar-ho. Però també hi ha molta gent que no acaba de fer-ho... La plataforma desdelamina.net va néixer amb una idea molt clara: treballar una visió positiva del barri. No volíem llençar més coses negatives sobre els veïns. Ja sabem que n'hi ha de sobres però no cal recordar-ho. Això ha fet també que la gent entengui que hi ha molts que volen treballar amb ells, molts que col·laboren, que entenen que el barri és una realitat molt i molt potent, que és bona idea estar allà. Tota una part del barri viu una mica al marge de tot això, perquè que el barri estigui al marge dels circuits normalitzats, per dir-ho d'alguna manera, ja els hi va bé, aleshores desdelamina.net no els interessa gaire.

Però segurament serà un percentatge petit...

Sí, però és com una minoria dictatorial. També l'ús de les TIC i de la xarxa s'entén com un consum privat, no? Jo tinc Internet a casa meva, em connecto i el que vull és el que fa tothom: una mica d'ús lúdic, d'oci de la xarxa. Costa d'entendre que les TIC també poden ser una eina de treball. A més es combina amb un dels handicaps que tenim: sense dubtes, l'ús de les TIC és minoritari. Parles amb entitats, per exemple, i et diuen: “Un correu electrònic? Ui això... és el que fa el meu net o el meu nebot”. Llavors, clar, si els comentes: jo treballo per una pagina web del barri on tu pots enviar fotografies-denúncia... Doncs, això costa molt. No perquè no sàpiguen fer fotografies o perquè no trobin algú que els enviï el correu; sinó perquè tot junt es fa complicat. Nosaltres també creiem que hi ha una forma de pensar molt poc desenvolupada pel que fa a les xarxes. Pot ser sí que pensem de forma comunitària, però molt poc 2.0. Per exemple, hem d'explicar molts cops que la pàgina web de desdelamina.net no és la del “Grupo Unión”. De fet, la web de la plataforma va sortir molt abans que la de l'entitat. O al contrari, a molts establiments ens diuen: “No, si jo ja tinc una pàgina web”. El millor és contestar: tu tens pàgina web, tu publiques, em sembla perfecte; l’únic que estaria bé és que si em fas arribar un correu, jo el que faré és difondre-la o retwittejar-la, etc.

I davant Barcelona? Creus que el projecte ha aconseguit transformar la imatge que teniu com a barri?


Jo crec que sí. Sí que és veritat que a nivell d'impacte als mitjans de comunicació social, tant a nivell municipal, com comarcal, com metropolità, sí que som referents. Molta gent ens consulta, sabem que fan referència als nostres continguts. A vegades ens han sorprès, quan van republicar una notícia sense haver dit d'on surt, a vegades surten fotografies que havíem publicat nosaltres. El nivell d'activitat del barri és molt alt: de la mateixa manera que treballa molta gent i que existeixen forces entitats, existeixen moltes mines. La plataforma desdelamina.net és una més. Va ser una de les coses que vam voler reflectir quan va sortir desdelamina.tv. Però jo sí que crec que som una referència. Almenys és el que la gent ens diu. També és cert que portem temps. Projectes com aquest són complicats de mantenir, nosaltres vam començar el 2003 i fins ara no hem parat, estem allà. Potser això ha contribuït a consolidar la nostra imatge. Al principi, la web era una pàgina en html amb icones grans. No teníem ni tan sols animacions en GIF. Vam evolucionar amb un gestor de contingut en PHP una mica casolà. Des del 2009, vam passar al Drupal. És una aposta per una evolució d'un projecte educatiu, on la mateixa gent que estem participant, estem aprenent a utilitzar aquestes eines. Jo em recordo la gran sorpresa que vam tenir cap a l'any 2003, quan començàvem a veure els primers blogs on es podien deixar comentaris. Clar, en aquella època, el més interactiu que podies trobar eren els fòrums de discussió. Aquesta plataforma es va construir fent recerques per saber com podíem anar implementant les noves eines. El nostre lema és el següent: nosaltres hem anat de la comunitat a la xarxa; ara el que volem és anar de la xarxa a la comunitat. Aprendre com funciona la xarxa i tornar-ho cap a la gent, perquè puguin conèixer-la, perquè puguin assabentar-se de què pot servir per superar certes coses, com per exemple la fotografia-denúncia. Abans, quan ens queixàvem de la brutícia del carrer pels mitjans tradicionals, no funcionava. Ara, si tu fas quatre fotografies, nosaltres ho publiquem i enviem un correu directament al regidor que toqui o simplement ho deixem allà publicat... Segurament es netejarà. A algú li haurà de caure la cara de vergonya quan li diguis: “escolta, fa tres mesos vam publicar això i encara continua igual”.

Aleshores creus que la plataforma ha ajudat en aquest sentit a millorar la visibilitat dels veïns?

Sí, jo crec que almenys ho hem intentat. Es una finestra totalment oberta. Com et deia abans, és cert que intentem fer una visió positiva del barri però també estem oberts a tractar certs temes conflictius. Si hi ha conflictes, no els podem ignorar. Ja ens preocuparem de com els tractem, però si s'ha de parlar sobre les drogues, doncs es fa. Això sí, hi ha moltes maneres de fer-ho. No ens hem de quedar amb la idea que només al nostre barri hi ha drogoaddictes, perquè en qualsevol barri n'hi ha.

Parla'ns de les dificultats que comporta un procés d'alfabetització digital a un barri com el vostre.

És cert que l'alfabetització digital ha evolucionat perquè abans la gent associava l'ordinador amb l'oci dels joves, però ara ja ha entès que l'arribada d'Internet facilita per exemple la gestió dels tràmits. Encara s'entén com allò que fan els altres, allò que fa servir el meu nebot, els meus fills, etc. Sembla que aprendre informàtica sigui la panacea universal per trobar una feina millor o, en aquest cas, per trobar feina. Una mica com l'anglès als anys noranta. Això ha apropat els ordinadors a la gent i es nota que hi ha ganes. Però les dificultats hi són. Primer de tot, es tracta d'un procés lent que requereix molt de temps. Després el fet que l'alfabetització digital es produeix amb gent que no disposa ni tan sols dels coneixements bàsics. Els usuaris avançats estem molt acostumats a ficar la mà sobre el ratolí i sabem que el ratolí es mourà com nosaltres volem. Clar, això no és gens evident per algú que comença. No els diguis que han de clicar la X per tancar una finestra perquè t'escriuran la X del teclat, per exemple. A més de temps, es requereix un espai de confiança. La gent s'ha de trobar a gust. A casa, com que els ordinadors s'han de cuidar i ells no saben utilitzar-los, la por a trencar-los és el que fa que s'allunyin. El que no entenen és que segurament el seus fills i filles han après informàtica trencant l'ordinador. Finalment, una de les grans mancances són els problemes amb la lectoescriptura. Això és greu al barri. No és qüestió de nivells d'alfabetització, sinó que veritablement llegir i escriure al barri no és tan habitual com nosaltres pensem que pot ser. Es pot viure tranquil·lament sense llegir o sense escriure regularment. No estic parlant de faltes d'ortografia sinó de la freqüència amb la qual s'escriu o es llegeix. Hi ha molta gent que es troba que quan aprèn a treballar amb ordinadors ha d'escriure i llegir. Això els xoca molt i els tira una mica enrere, perquè normalment no ho fan. És com de sobte començar a llegir el diari cada dia. O com succeeix amb els correus electrònics: hem passat de no escriure mai cartes a escriure 10, 15, 20, 200 correus electrònics diaris. Clar, per assolir això cal tot un procés. Malauradament, s'ha de dir que també passa a nivell infantil.

En aquest cas no es tracta d'un obstacle generacional.

No. A veure, jo crec que les noves generacions a nivell digital ho superaran. Perquè les tendències ens marquen que ens movem cap al interfície tàctil i visual. Suposo que això farà que la importància del text disminueixi. Però, actualment, la lectoescriptura és un dels temes on es nota que hi ha més feina per fer, tant per a nens com per a gent gran. No es que no sàpiguen llegir i escriure, sinó que el nivell de comprensió lectora és molt fluix. Els “nanos” són capaços d'entrar al Facebook i de mantenir comunicacions. Ara, si et pares a mirar aquestes converses, la veritat és que és un miracle de la comunicació que s'entenguin. I això com pot ser? Perquè el que estan dient té més força.

Què li diries a les persones escèptiques davant el potencial de transformació social que impliquen les noves tecnologies?

Vaig llegir fa uns dies que el De La Cueva es preguntava “Per a què serveixen les tecnologies si no és per a transformar la realitat?”. Això és completament cert: així com el tren i la màquina de vapor, l'ordinador ens ha transformat. Pot ser que trigui una mica més, potser ens està costant o estem trobant ara els mecanismes d'Internet. Abans del 1999 o del 1998, el Google no existia i ara no puc viure sense ell. Imagina't això a escala social. A les persones escèptiques els diria que ho provin, perquè per molt que no es donin oportunitat per a canviar, el món ja ho ha fet. Les TIC, els ordinadors, no desapareixeran. No tornarem a escriure cartes. Les coses ja no es fan com abans. Això també és una cosa que costa d'entendre: arriba un moment en el qual les regles de joc t'han canviat però és que no són només les regles; ha canviat el joc, les cadires, la taula, ha canviat tot. Hi ha gent que això ho nota i vol romandre al marge, però la qüestió és que no hi ha marge: és un tsunami. Aquí et mullaràs: tu decideixes si portaràs un banyador o si vols que el tsunami et porti.

Com pot col·laborar una Ment Oberta amb desdelamina.net?

Més enllà dels voluntariats, a vegades prefereixo invitar a la gent perquè es vingui a fer un tomb, a apropar-se al barri, quedar amb nosaltres i atrevir-se a venir. Una de les coses que diem quan presentem el nostre projecte és que La Mina té una imatge molt potent, molt marcada, tothom n'ha sentit parlar, tothom en té una idea. Apropar-se al nostre projecte pot significar també una oportunitat per mantenir converses o per conèixer els espais. Perquè encara estem creant el projecte, és a dir que si algú pot venir a dir-nos com millorar a nivell tecnològic, a estructurar els fòrums d'una manera diferent o a proposar una comunitat d'intercanvi, serà benvingut. Estem parlant d'un projecte obert, que permet aquest tipus de flexibilitat. Gràcies a les xarxes socials, estem vivint aquest moment on gent de diferents punts de vista, capacitats i disponibilitats, pot aportar alguna cosa. No hem de tenir por a dir que no sabem què fer, perquè coses per fer hi ha moltes. Per exemple, col·laboracions més o menys estables, gent que pugui donar suport tècnic al projecte, gent que simplement vingui a veure el barri. Hi ha gent que diu que hauria d'haver un desdelamina.net per a cada barri. Doncs, segurament! Poseu-vos-hi! O posem-nos-hi! Nosaltres no sabem molt. Tot el que sabem ho hem anat aprenent però no ens costaria gens explicar-ho als altres. Per què no un desdeelclot.net o un desdeelpoblenou.net? Barris que pot ser no tenen molt a veure amb La Mina però que podrien tranquil·lament incorporar el projecte.

Blog professional de David Picó: http://www.arregladoperoinformal.info/
Xarxa ciutadana del barri. Notícies, activitats i recursos: http://desdelamina.net
DesdelaminaTV:
http://www.desdelamina.net/tv/
Posts relacionats
Mihaela Nedelcu: Les TIC serveixen per integrar.
Benvinguts a 'En moviment'.
Brenda Gourley, nedant a contracorrent.
Bruce Bimber: Les noves tecnologies canviaran el món.
Què és Ments obertes?.
Sergi Seguí: Els polítics no ens podem girar d'esquena a les xarxes socials.
Web Oberta de la Setmana: Repara Ciutat.
Web Oberta de la Setmana: Dónde van mis impuestos.

Comentaris

#

Envia un comentari

Nom (Obligatori) eMail (No serà publicat) Comentari
Universitat Oberta de Catalunya | www.uoc.edu | Contacte